Logo de Turisme de L'Hospitalet de l'Infant i la Vall de Llors
Amb una història mil·lenària, el territori que defineix en l'actualitat el municipi de Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant ha estat ocupat al llarg dels segles per diferents civilitzacions com la ibera, la romana, la visigoda o la musulmana. Prova d'això es l'existència de diferents jaciments arqueològics trobats al municipi com les pintures rupestres, realitzades amb la tècnica pictòrica anomenada "llevantina" i datades entre el setè i el segon mil·lenni abans de Crist.

 

L'establiment de la civilització romana en aquest indret és clara, atès que aquesta zona era travessada per diferents vies de comunicació romanes. És una hipòtesis l'establiment del poble romà Oleastrum a l'Hospitalet de l'Infant el qual és descrit en algunes fonts clàssiques com "la primera parada de la Via Augusta després de sortir de Tàrraco direcció a Dertosa (Tortosa)".

 

Durant el període final de l'ocupació romana s'inicia una època d'invasions, per part de pobles estrangers, com els visígots, generant una forta inestabilitat social. La invasió musulmana a començaments del segle VIII va posar fi a la monarquia visigòtica.

 

Ramon Berenguer IV, juntament amb Alfons II van ser els artífexs de la reconquesta dels últims reductes musulmans en aquestes contrades. Els territoris reconquerits passaven a formar part de la Corona Catalana organitzant-se en jurisdiccions senyorials. L'any 1153, el Compte de Barcelona, Ramon Berenguer IV, va cedir a Guillem de Castellvell el territori senyorial conegut com la baronia d'Entença, de la qual Vandellòs hi formava part.

 

L'any 1304 s'inicià la repoblació de la zona de l'Hospitalet de l'Infant. L'any 1346 l'Infant Pere, fill de Jaume II d'Aragó "El Just" i Blanca d'Anjou, va iniciar la construcció d'un hospital per a pobres a peu de carretera, a la zona costanera, facilitant la repoblació d'aquest indret.

 

La situació geogràfica del municipi, entre les terres de l'Ebre, el Camp de Tarragona i les comarques interiors, ha permès al llarg dels anys que els habitants d'aquestes terres establissin contacte amb altres cultures creant rutes d'intercanvi de mercaderies i persones proporcionat als habitants de la regió una estabilitat llargament anhelada.

 

És a principis del segle XX quan els diferents nuclis, excepte l'Hospitalet de l'Infant, assoleixen el seu màxim nombre d'habitants gràcies al moment àlgid que es vivia en el món agrícola. A partir del canvi de segle, quan per diferents causes, entre elles la plaga de la fil·loxera que acabà amb gran part dels conreus de vinya, és quan es produeix un buidatge dels nuclis interiors més petits (Fatxes, Castelló, Masdevalentí, Gavadà, Remullà, etc.), en favor dels costaners o els situats a la vora d'alguna via de comunicació.

 

Un dels aspectes més destacats del darrer quart del segle XX a l'Hospitalet de l'Infant, fou l'arribada de turistes vinguts d'arreu, el qual provocà una important demanda de serveis, desenvolupant-se un sector terciari força potent. El desenvolupament del sector turístic durant els anys setanta i vuitanta va representar un impuls molt important en l'economia municipal, el qual actualment encara perdura.

 

 

 

 

 

 

 

 

   Fes clic per subscriure't

Vols rebre la nostra agenda setmanal?

Logo de l'Ajuntament de Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant Logo de TURESPANYA Logo de Turisme de la Costa Daurada Logo de l'Agència Catalana de Turisme Logo de Catalunya Turisme Logo de Port Aventura Enllaç a la guia Bluetooth