Vandellòs, a l’interior, però tampoc gaire lluny de la mar, es troba només a 270 metres d’altitud. No obstant això, el poble respira muntanya per tots costats i convida a caminar i enfilar-se serra amunt per aconseguir vistes fabuloses tant sobre la costa com l’interior. El nucli antic presenta una fisonomia medieval, i de fet ja hi ha constància de la seva existència a l’Edat Mitja com la Vall del Llorer, d’on sorgeix el seu nom.  No és estrany, per tant, que la seva història ens parli de temps antics, de batalles i, fins i tot, d’homes de la prehistòria que van deixar notícia del seu pas en coves i balmes reconegudes com a Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.

Actualment disposa del Molí de Vandellòs, un centre d’interpretació de l’oli, el Mirador del Turó del Castell, des d’on s’hi observen unes fantàstiques vistes panoràmiques i i Ca la Torre, un equipament cultural format per l’antiga casa pairal de la família Gil-Vernet i la torre de defensa del segle XVI.

Masriudoms, on hi viuen poc més de 100 habitants, és un altre dels nuclis de població del municipi de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant. Es troba camí de l’interior, a mesura que t’allunyes de la costa, i és gairebé obligat fer-hi una parada per contemplar la seva església romànica (del segle XIII), amb un campanar que, en origen, era una torre de defensa medieval, catalogada com a Bé Cultural d’Interès Nacional. La vida rural de tots els temps també deixa sentir-se i viure’s als rentadors de la Plaça de la Font, testimoni de quan la bugada era pública.

Aquest petit poble, on hi viuen tan sols 83 habitants, és un dels cinc nuclis de població que integren el municipi administratiu de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant. Típic poble de l’interior del Mediterrani, de cases baixes i carrers estrets, Masboquera és un lloc ideal per iniciar diverses rutes a peu, amb BTT o a cavall. Al centre s’hi troba un dels seus elements arquitectònics més característics: la Torre de les Hores, al bell mig del nucli, que ens convida a passejar un seguit de rutes.

Castelló és un dels nuclis deshabitats del municipi, que està situat entre Masboquera i Vandellòs. Aquest poble d’origen medieval, que va ser abandonat als anys 50, però, cobra vida, diversos cops a l’any, de la mà de l’Associació Masia de Castelló. Tot i això, al passejar pels seus carrers és fàcil imaginar com devia ser la vida fa dècades, enmig de les muntanyes i en un entorn molt més salvatge que l’actual. A més, és interessant veure la distribució dels carrers i els diferents tipus d’habitatge orientats a una vida exclusivament rural.

Entre els principals esdeveniments que organitza aquesta entitat, hi ha la Rustik Festa, l´últim cap de setmana d’agost, que com a actes més destacats inclou una trobada d’acordionistes de la província, actuacions musicals, jocs tradicionals i espectacles de carrer; i a l’estiu també, la Nit lírica, una vetllada musical a l’aire lliure a mitjan de juliol.

Al Nadal s’hi representa el Pessebre dels Estels, un pessebre costumista prou singular en què a més de reproduir-se algunes escenes bíbliques, es recuperen arts i antics oficis que es realitzaven en pobles de muntanya com el de Castelló. Així durant tres o quatre dies, els visitants s’hi poden retrobar amb activitats com la carbonera, les feines de batre a l’era, els corrals, l’escola, la forja… I el 13 de desembre, per Santa Llúcia, se celebra la Festa Major de Castelló, amb un caràcter lúdic, religiós i solidari.

Fins ben bé finals del segle XIX, i des de l’edat mitjana, a la plana de l’Hospitalet, només hi existia el llogarret de l’Hospitalet de l’Infant. El formaven una pila de cases arraulides al voltant de l’hospital, que dóna nom al poble situat a la desenbocadura del barranc del riu Llastres. Durant tot aquest període era una terra de pas entre l’Ebre i les terres valencianes, al sud, i el Camp de Tarragona i Barcelona, al nord. Es tractava d’un territori perillós, temut pels viatgers, ja que els voltants del coll de Balaguer i la muntanya del Torn, eren sempre plenes de pirates i bandolers, sempre atents per assaltar les caravanes que anaven amunt i avall. Per aquest motiu el 1346 l’Infant Pere IV i la seva mare, Blanca d’Anjou, van fundar un hospital amb la funció d’assistència als viatgers que ho necesitessin. En aquest hospital s’agrupaven les diverses caravanes que viatjaven cap al sud, i hi descansaven les que, pujant de les Terres de l’Ebre, havien creuat el desert d’Alfama i el temut coll de Balaguer.

El litoral de l’Hospitalet presenta unes platges pràcticament verges on es pot escoltar el so de les onades mentre es respira l’aire de la vall, alhora que les platges més pròximes a l’Hospitalet són un prodigi d’equipaments i serveis. Per si tot això fos poc, L’Hospitalet ha estat terra d’acollida des de temps antics