Vandellòs, a l’interior, però tampoc gaire lluny de la mar, es troba només a 270 metres d’altitud. No obstant això, el poble respira muntanya per tots costats i convida a caminar i enfilar-se serra amunt per aconseguir vistes fabuloses tant sobre la costa com l’interior. El nucli antic presenta una fisonomia medieval, i de fet ja hi ha constància de la seva existència a l’Edat Mitja com la Vall del Llorer, d’on sorgeix el seu nom.  No és estrany, per tant, que la seva història ens parli de temps antics, de batalles i, fins i tot, d’homes de la prehistòria que van deixar notícia del seu pas en coves i balmes reconegudes com a Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.

Actualment disposa del Molí de Vandellòs, un centre d’interpretació de l’oli, el Mirador del Turó del Castell, des d’on s’hi observen unes fantàstiques vistes panoràmiques i i Ca la Torre, un equipament cultural format per l’antiga casa pairal de la família Gil-Vernet i la torre de defensa del segle XVI.

Masriudoms, on hi viuen poc més de 100 habitants, és un altre dels nuclis de població del municipi de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant. Es troba camí de l’interior, a mesura que t’allunyes de la costa, i és gairebé obligat fer-hi una parada per contemplar la seva església romànica (del segle XIII), amb un campanar que, en origen, era una torre de defensa medieval, catalogada com a Bé Cultural d’Interès Nacional. La vida rural de tots els temps també deixa sentir-se i viure’s als rentadors de la Plaça de la Font, testimoni de quan la bugada era pública.

Aquest petit poble, on hi viuen tan sols 83 habitants, és un dels cinc nuclis de població que integren el municipi administratiu de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant. Típic poble de l’interior del Mediterrani, de cases baixes i carrers estrets, Masboquera és un lloc ideal per iniciar diverses rutes a peu, amb BTT o a cavall. Al centre s’hi troba un dels seus elements arquitectònics més característics: la Torre de les Hores, al bell mig del nucli, que ens convida a passejar un seguit de rutes.

Fins ben bé finals del segle XIX, i des de l’edat mitjana, a la plana de l’Hospitalet, només hi existia el llogarret de l’Hospitalet de l’Infant. El formaven una pila de cases arraulides al voltant de l’hospital, que dóna nom al poble situat a la desenbocadura del barranc del riu Llastres. Durant tot aquest període era una terra de pas entre l’Ebre i les terres valencianes, al sud, i el Camp de Tarragona i Barcelona, al nord. Es tractava d’un territori perillós, temut pels viatgers, ja que els voltants del coll de Balaguer i la muntanya del Torn, eren sempre plenes de pirates i bandolers, sempre atents per assaltar les caravanes que anaven amunt i avall. Per aquest motiu el 1346 l’Infant Pere IV i la seva mare, Blanca d’Anjou, van fundar un hospital amb la funció d’assistència als viatgers que ho necesitessin. En aquest hospital s’agrupaven les diverses caravanes que viatjaven cap al sud, i hi descansaven les que, pujant de les Terres de l’Ebre, havien creuat el desert d’Alfama i el temut coll de Balaguer.

El litoral de l’Hospitalet presenta unes platges pràcticament verges on es pot escoltar el so de les onades mentre es respira l’aire de la vall, alhora que les platges més pròximes a l’Hospitalet són un prodigi d’equipaments i serveis. Per si tot això fos poc, L’Hospitalet ha estat terra d’acollida des de temps antics

A 12 km al sud de l’Hospitalet de l’Infant, passat el coll de Balaguer, es troba el nucli de l’Almadrava. Les casetes blanques i la seva disposició recorden un poble de pescadors del litoral llevantí. Aquest fet no és sorprenent ja que alguns dels primers pobladors procedien d’aquesta part de la península. 

Comparteix el nom amb la seva platja, tranquil·la, d’aigües transparents i de sorra fina, que té una extensió de 1.600 metres i està situada al costat del passeig marítim. Es tracta d’un topònim  que està estretament lligat a la tonyina. En la migració de la tonyina neix l’estret vincle d’aquest peix amb el municipi i, en concret, amb el nucli de l’Almadrava. Antigament, durant el seu trajecte cap a aigües càlides, la tonyina es capturava mitjançant una tècnica anomenada almadrava, que consistia a encerclar els peixos amb xarxes per poder-los pescar amb arpons. Perquè aquest sistema fos efectiu, calien platges en forma de badia i de no gaire profunditat, una característica de les costes de l’Hospitalet de l’Infant i la Vall de Llors.

Durant centenars d’anys, aquesta peculiaritat va atreure pescadors de tot l’arc mediterrani. La presència d’aquests pescadors, en gran mesura provinents de d’Altea i Benidorm (Marina Baixa); i de l’Ametlla de Mar (Baix Ebre), va deixar una gran tradició gastronòmica i una empremta identitària molt important.